En resposta a l’assessinat de sis civils isrealians presumptament comesos per palestins, Israel comença l'any 2009 declarant una guerra i assessinant a més de mil civils palestins.Si en resposta a la mort d’un pare de família, aquesta assessinés a tota la família del primer assessí la resposta de la Societat seria contundent, i després d’un judici sota l’organització de l’Estat uns i altres, en proporció ala gravetat dels respectius fets, rebrien l’oportú càstic imposat per la Jurisdicció de l’Estat on s’hagués comès el delicte.
Ara bé, avui, quan “delinqueix” el propi Estat, o millor els seus representants polítics que prenen la decisió de “delinquir”, els límits de les jurisdiccions dels Estats emparen la impunitat d’actes violents, que com qualsevol altre exigeixen l’oportú càstic tant per intentar evitar que es torni a produir (prevenció especial) com per evitar que hom pugui considerar aquests actes socialment acceptables (prevenció general).
En l’actual món globalitzat cada dia resulta més imprescindible que des de la Societat civil forcem l’opinió col·lectiva i així dobleguem l’obsoleta sobirania jurisdiccional dels Estats en favor d’una veritable jurisdicció internacional que avui no existeix, més que prèvia acceptació de les parts implicades, la qual cosa té raó d’ésser en les relacions entre particulars (arbitratge) però no la té com a única forma de prevenció dels delictes comesos sota el paraigües dels límits de les jurisdiccions estatals, en frau de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Actes com aquest fan evident que els qui tenen transitòriament el poder de l’Estat no els interessa fer-ho motu propi. Depèn de nosaltres forçar aquesta transició envers a una veritable Justícia Penal Universal.
Si volem, podem forçar entre tots la cessió de la sobirania jurisdiccional a un veritable TPI que conegui i sancioni qualsevol vulneració de la Declaració Universal, sovint ignorada pels Estats i pels seus representants, tant per acció com per omissió.
