El diari Expansión del 16.1.07 reflecteix la intenció del Consell de Col•legis de Catalunya de fer un codi deontològic que supleixi el vuit normatiu que va provocar l’anul•lació pel TSJ de Catalunya d’una part del Codi de l’Advocacia Catalana.
Comparteixo i aplaudeixo l’opinió de l’advocat Cristóbal Martell sobre la importància que aquest projecte tingui “vocació de convertir-se en norma jurídica”. Només així podran superar-se algunes de les limitacions de la deontologia front als qui fan tant de mal a la imatge de l'advocacia.
Ara bé resulta sorprenent la lleugeresa en el tractament periodístic, quan es diu que la deontologia s’ha d’abordar “no com un tema corporatiu o professional sinó com un tema social”. Es que una cosa és incompatible amb l’altra? No són les dues cares d’una mateixa moneda?
Els advocats són (corporativament i social) els primers interessats en un bon i eficaç mecanisme de control ètic, que ens garanteixi la confiança en els nostres interlocutors en una negociació i que evitir malmetre la nostra imatge col•lectiva davant del client.
Poder alguns volen veure en el corporativisme un mal inexistent? O poder només es pensa en supòsits de preclusió d’un termini processal, de caducitat d’una acció o similars? Per a aquests casos, que ens pot passar a tots, no hem de pensar ni en corporativismes ni en un enfoc social, sinó tenir una bona pòliça de RC col•lectiva, sense llacunes en la seva cobertura. Si això és corporativisme, benvingut sigui.
