
El Consell de l'Advocacia Gallega (CAG) va acordar el 4.1.07 suprimir els barems d'honoraris de tots els col•legis d'advocats de Galícia, com a mesura de liberalització que pretenia recollir les recomanacions del Comissari europeu Mario Monti.
Mario Monti considera que "l'establiment de preus o de preus recomanats per les professions lliberals atenta a les normes comunitàries sobre lliure competència i pot confondre als consumidors sobre el caràcter preceptiu o merament orientatiu d'aquestes recomanacions". Consideracions que podríem compartir en part. Sobre tot en la relació entre client i advocat, quan aquest ha estat elegit de forma lliure en el mercat, on certament han de regir les normes de lliure competència. En aquests casos no hi han ni han d'haver-hi barems preestablerts.
Ara bé, els raonaments d'en Mario Monti no els comparteixo en absolut quan es tracta d’un rescabalament en costes, ni quan es tracta d’emetre una opinió pericial davant d’una reclamació d’honoraris entre el professional i el seu client. En aquests casos estem davant d’un procediment privilegiat de declaració del cur i el quantum debetur que requereix l’aportació d’una opinió no vinculant però legalment preceptiva, la qual a la seva vegada precisa uns paràmetre objectius com a fonament del dictamen col•legial de taxació de costes.
En aquest sentit, el que té acordat el Consell de l’Advocacia Gallega a la praxis converteix els actuals criteris orientadors escrits en tradició verbal. I això dona menor seguretat jurídica tant al calcular i informar al client sobre el risc de pledejar, com al presentar una taxació de costes. I el veritable perjudicat és el consumidor.
En efecte, a Galícia els barems o criteris lluny de desaparèixer han passat a ser consuetudinaris. No consten per escrit. I el dictamen, que exigeix l’art. 246.2 LEC en tota taxació, necessàriament s’ha de fonamentar en algun “criteri”. En cas contrari es donaria empara col•legial a l’arbitrarietat o el caprici com a font d’aquell dictamen, donant lloc a greuges comparatius entre situacions equivalents.