En un article publicat al “dominical” de La Vanguardia del 25.02.07 s’afirma que els advocats “només posem pals a les rodes de la justícia”, que “tenim mala relació amb els jutges”, que “no hem acabat de perfilar la nostra carrera” i que “l’advocat d’ofici equival a deixar al ciutadà en indefensió”.
Afirmacions, sense fonament, que em duen a dues reflexions:
a) La primera és que cal que un periodista s’informi abans d’escriure. La nostra professió està vivint profunds canvis, però no hem deixat de ser col•laboradors de la Justícia, cooperant a fer evolucionar la interpretació de les lleis. El fet que defensem els drets dels ciutadans, buscant la convicció del jutge, no implica necessàriament una mala relació amb el jutge. De la mateixa forma que el polític en la seva tasca d'intentar convencer als ciutadans no crec, acudits a part, que es pugui dir que en són els seus enemics o que tinguin una mala relació.
A més, els advocats d’ofici, normalment, també exercim com a professionals lliberals de lliure elecció, i l’accés al Torn d’ofici té, des de fa més de deu anys, uns requisits que ,encertats o no, són similars als que avui s’exigeix per ser jutge substitut.
b) La segona reflexió és que les institucions rectores de la nostra professió han de defensar el prestigi de l'advocacia i l’exercici del dret de defensa, com a garantia de l’Estat de Dret. Per això em sorprèn que, una setmana després, encara no he vist cap pronunciament del Col•legi d’Advocats de Barcelona.
Poder hauríem d’aprendre dels periodistes, que davant la recent decisió de la Junta de Govern del TSJC de no permetre l’accés de càmeres als judicis, el seu Col•legi (el de periodistes) en menys de 24 hores ha fet un comunicat oficial en defensa del dret d’informació. Com ha de ser!!
