El 16.3.07 es va publicar al BOE (núm. 65) la Llei 2/07 de Societats Professionals, que entrarà en vigor als tres mesos d’aquesta data de publicació al BOE.
Amb aquest nou text legal es suavitza el rigor del Real Decret 1331/06 (de rang reglamentari), que regula la relació laboral especial dels advocats, atès que en admetre qualsevol forma societària, podem entendre que es matitza el requisit de ser soci formal d’un despatx als efectes d’estar exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquell Real Decret, per la qual cosa, en principi, seria suficient amb tenir una petita participació en la facturació del despatx per a ésser considerat “soci”.
La nova Llei exigeix que el contracte de societat professional es formalitzi en escriptura pública i disposa que la Societat s’ha d’inscriure al Registre Mercantil. Inscripció, que tindrà efectes constitutius, i en la que ha de constar, al menys, de denominació social, domicili, data i notari de constitució, objecte social, socis i administradors.
L’art. 8 de la Llei preveu també la seva inscripció en un Registre de Societats Professionals depenent del respectiu col•legi professional “a los efectos de su incorporación en el mismo”, però preveu que “el Registrador Mercantil comunicará de oficio al Registro de Sociedades Profesionales la práctica de las inscripciones” amb la finalitat de poder recollir aquelles dades al registre del col•legi.
Caldrà tenir cura amb aquesta duplicitat registral. Apart del risc de competència deslleial i evasió d’obligacions deontològiques, cas d’inscriure’s només al Registre Mercantil, la duplicitat registral tan sols es justifica si el del Col•legi és un reflex literal de la informació que consta al Mercantil, per facilitar l’exercici de les competències que aquell té sobre els seus col•legiats. Per això, i atesa la suficiència de la informació que cal inscriure al Registre Mercantil, seria convenient que el registre col•legial no dupliqui la feina dels col·legiats ni dels propis col•legis, i funcioni amb un cert automatisme envers al Mercantil, per tal d’evitar l’excessiva i innecessària burocràcia i l'innecessari cost de la duplicitat de registres, que acabaria repercutint sobre els col•legiats.
