UNA DECISIÓ MASSA ARBITRÀRIA

La Comissió de Justícia del Congrés de Diputats ha aprovat una esmena al projecte de Reforma del Registre Civil amb la qual l’ordre dels cognoms d’un nadó en defecte d’acord entre els progenitors el decidirà la persona encarregada de cada Registre “atenent al interès superior del menor”.

Sens dubte es millora el projecte de llei del Govern de l'Estat que pretenia seguir l'ordre alfabètic en els casos de desacord entre els progenitors, la qual cosa ens duria a una absurda tendència a reduir, fins a la seva extinció, bona part dels nostres cognoms.

Aplaudeixo la intenció de respectar el principi d’igualtat en matèria de filiació i evitar la prevalença de l’home sobre la dona o a l’inversa, però per defugir d’aquesta desigualtat de gènere no cal caure en l’arbitrarietat ni fomentar desavinences entre la parella.

Arribats al Registre civil, avui encara hi ha força casos que ni tan sols s'ha decidit el nom del fill, com he tingut ocasió de presenciar amb motiu de la inscripció del naixement dels meus tres fills, hi ha pares que acaben triant el nom de la persona que està al càrrec del Registre. Quin espectacle depara en casos similars, pel que fa a l’ordre dels cognoms? La manca d’un criteri objectiu subsidiari fomentarà la controvèrsia? I en qualsevol cas, quin és aquest interès superior del nounat pel que fa a l’ordre dels seus cognoms? I el pitjor de tot, cada Registre podrà seguir un criteri diferent i a la seva vegada el podrà variar d’un dia a l’altre, sense cap criteri objectiu?

Afortunadament no es preveu un tràmit d’al•legacions dels progenitors, que podria donar lloc a un espectacle absolutament kafkià amb un pseudoprocés entre els progenitors donant motius inèdits sobre la millor condició del seu cognom. Ara bé, en realitat aquesta mateixa manca de motivació dels progenitors, fa que la decisió prengui un caire mancat de fonament, i per això proper a l’arbitrarietat.

Altres països que han volgut defugir la desigualtat de gènere, com Alemanya, han optat per establir un criteri tan aleatori com ho és un sorteig ad hoc, amb la qual cosa no només es defuig el conflicte en establir un criteri objectiu, sinó que també s’evita l’arbitrarietat i deixar al funcionari amb la papereta de decidir aquesta qüestió d’una forma tant absurda com el suposat “interès del nounat”.