UNIÓ EUROPEA

El 7 de juny se celebren eleccions al parlament europeu. Personament he passat de ser un europeista convençut als anys vuitanta, els meus anys universitaris, a estar convençut que una altra Europa és possible.

Al meu parer, l’actual Unió Europa ens dona seguretat i estabilitat en el terreny econòmic, evitant els ensurts d’altres temps davant d'una política econòmica erràtica. Una economia que sovint era més al servei d’interessos polítics i sectorials que socials i empresarials, però malauradament els ciutadans europeus tenim la sensació que amb l'economia s’acaba allò que, avui per avui, ens aporta la nostra Unió.

Poder sigui només aparent, però la sensació que transmet el parlament europeu s’acosta molt més a una trobada multilateral d’Estats que al parlament d’un Estat. I em penso que la Unió hauria d’anar per altres camins si es vol connectar amb el sentiment de les persones. La defensa dels interessos dels Estats, per sobre de les persones i les ideologies, no encaixa amb el discurs que es vol transmetre quan s’acosten eleccions.

Pels qui no vivim el dia a dia de les institucions europees, no formem pert d'una Unió política, sinó merament econòmica, la qual cosa no és dolenta, però no és el que se’ns explica. I és que si només fóssim una unió econòmica no ens caldrien institucions polítiques, més enllà de mera posada en comú de certes normes, gairebé totes elles amb transcendència econòmica.

Probablement tothom coincideixi a desitjar un increment en la baixíssima participació ciutadana en les eleccions al parlament europeu, però molt em temo que això no s’aconseguirà només amb discursos i fent pedagogia quan s’acosten les eleccions, perquè segurament l’efecte sigui l’invers. Caldria un replantejament de l’actual model d’Europa per part dels únics que ho pot fer: els Estats.

És cert que renunciar a aspectes clau de la sobirania no resulta senzill, però només així tindrem una Europa de i per a les persones, que recuperi l’europeisme dels seus fundadors i que connecti amb els europeus. Aquesta seria la millor crida a la sempre desitjable participació.

JURISDICCIÓ GLOBAL

En resposta a l’assessinat de sis civils isrealians presumptament comesos per palestins, Israel comença l'any 2009 declarant una guerra i assessinant a més de mil civils palestins.

Si en resposta a la mort d’un pare de família, aquesta assessinés a tota la família del primer assessí la resposta de la Societat seria contundent, i després d’un judici sota l’organització de l’Estat uns i altres, en proporció ala gravetat dels respectius fets, rebrien l’oportú càstic imposat per la Jurisdicció de l’Estat on s’hagués comès el delicte.

Ara bé, avui, quan “delinqueix” el propi Estat, o millor els seus representants polítics que prenen la decisió de “delinquir”, els límits de les jurisdiccions dels Estats emparen la impunitat d’actes violents, que com qualsevol altre exigeixen l’oportú càstic tant per intentar evitar que es torni a produir (prevenció especial) com per evitar que hom pugui considerar aquests actes socialment acceptables (prevenció general).

En l’actual món globalitzat cada dia resulta més imprescindible que des de la Societat civil forcem l’opinió col·lectiva i així dobleguem l’obsoleta sobirania jurisdiccional dels Estats en favor d’una veritable jurisdicció internacional que avui no existeix, més que prèvia acceptació de les parts implicades, la qual cosa té raó d’ésser en les relacions entre particulars (arbitratge) però no la té com a única forma de prevenció dels delictes comesos sota el paraigües dels límits de les jurisdiccions estatals, en frau de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Actes com aquest fan evident que els qui tenen transitòriament el poder de l’Estat no els interessa fer-ho motu propi. Depèn de nosaltres forçar aquesta transició envers a una veritable Justícia Penal Universal.

Si volem, podem forçar entre tots la cessió de la sobirania jurisdiccional a un veritable TPI que conegui i sancioni qualsevol vulneració de la Declaració Universal, sovint ignorada pels Estats i pels seus representants, tant per acció com per omissió.