UN HOMENATGE VALENT

La Vanguardia del 6/7/08 es fa ressò de l’homenatge pòstum al difunt company Carlos Obregón, que va ser en el seu dia objecte una sanció deontologica per part del Col•legi d’Advocats de Barcelona.

Molts podrem recordar les repetides intervencions en assemblees col•legials, que feia en defensa de llur memòria, la seva viuda. La també companya Adela Vázquez. Al marge de les justificacions de l’acte, aplaudeixo la iniciativa de fer un homenatge a qui fou sancionat i expulsat del Col•legi per uns fets que avui difícilment donarien peu a cap sanció. No només pel desgreuge que això representa, sinó sobretot pel punt i final que implica d’una rèmora històrica que assemblea rera assemblea es repetia, per uns fets que tot i pertànyer al passat eren sempre massa presents, i que recollint el consens necessari tenien una solució adequada. Aunar en aquest acte el consens de diverses juntes i sobre tot dels qui en el seu dia varen imposar aquella sanció, llavors tipificada, era convenient i és meritori.

No és suficient la gestió del dia a dia, sinó que calen decisions i actuacions, poder difícils de tirar endavant, però valentes com aquest homenatge. Nogensmenys cercar el consens dintre dels sectors que integren el col•legi és una tasca poder difícil, però cada dia més necessària, perquè només així s’escriuen pàgines transcendents en la memòria col•lectiva de la nostra Corporació i perquè només així podrem aconseguir una sòlida defensa dels nostres interessos professionals.

DEONTOLOGIA DELS NO COL·LEGIATS

El DOGC del 18.4.08 publica el projecte de reglament que desenvolupa la vigent Llei de Col•legis Professionals, i el sotmet a informació pública.

Dins d'aquest tràmit d'informació publica, he proposat dues esmenes al projecte de Decret, una de les quals afecta a un tema d'especial importància per a l'efectivitat de l'ètica professional i per evitar situacions de greuge comparatiu entre advocats col•legiats i no col•legiats. Es tracta de la deontologia aplicable als qui sense estar col•legiats en un determinat àmbit territorial, i sense practicar intrusisme, infringeixen l'ètica professional en aquell àmbit territorial. És a dir els deures deontològics dels advocats no col·legiats, per exemple, a Barcelona, però que exerceixen a Barcelona.

Fins ara estava vedada a la "jurisdicció" dels col•legis el poder sancionar als no col•legiats, la qual cosa resultava especialment incoherent i injusta tant en els casos d'intrusisme com en el dels professionals no col•legiats en l'àmbit territorial a on exercien.

El projecte de Decret, sotmès a informació pública, preveu la possibilitat que l'Administració de la Generalitat delegui en els col•legis professionals l'exercici de la potestat sancionadora en matèria d'intrusisme (art. 4.1), però no ho contempla de forma expressa en matèria de deontologia (art. 3.2), malgrat en aquest àmbit resulta igualment necessari pel greuge comparatiu que comporta entre els col•legiats i els no col•legiats.

En aquest sentit, és convenient que aquesta potestat es pugui delegar i es delegui en els col•legis també en l'àmbit de la deontologia, perquè aquests tenen el coneixement de l'ètica en l'exercici de la professió. Altra cosa és la conveniència que alhora des de l'Administració delegant es doti als Col•legis, en els qui ho delegui, dels mitjans necessaris per fer-ho efectiu, la qual cosa també cal exigir en el moment que es faci efectiva aquella delegació.

LA DEONTOLOGIA ÉS COSA DE TOTS

El diari Expansión del 16.1.07 reflecteix la intenció del Consell de Col•legis de Catalunya de fer un codi deontològic que supleixi el vuit normatiu que va provocar l’anul•lació pel TSJ de Catalunya d’una part del Codi de l’Advocacia Catalana.

Comparteixo i aplaudeixo l’opinió de l’advocat Cristóbal Martell sobre la importància que aquest projecte tingui “vocació de convertir-se en norma jurídica”. Només així podran superar-se algunes de les limitacions de la deontologia front als qui fan tant de mal a la imatge de l'advocacia.

Ara bé resulta sorprenent la lleugeresa en el tractament periodístic, quan es diu que la deontologia s’ha d’abordar “no com un tema corporatiu o professional sinó com un tema social”. Es que una cosa és incompatible amb l’altra? No són les dues cares d’una mateixa moneda?

Els advocats són (corporativament i social) els primers interessats en un bon i eficaç mecanisme de control ètic, que ens garanteixi la confiança en els nostres interlocutors en una negociació i que evitir malmetre la nostra imatge col•lectiva davant del client.

Poder alguns volen veure en el corporativisme un mal inexistent? O poder només es pensa en supòsits de preclusió d’un termini processal, de caducitat d’una acció o similars? Per a aquests casos, que ens pot passar a tots, no hem de pensar ni en corporativismes ni en un enfoc social, sinó tenir una bona pòliça de RC col•lectiva, sense llacunes en la seva cobertura. Si això és corporativisme, benvingut sigui.