UNA CIUTAT FORA DE LA CIUTAT

S’han iniciat els treballs de trasllat a la denominada Ciutat de La Justícia, a la qual s’hi han de traslladar la meitat dels ordres jurisdiccionals (civil i penal) i només de primera instància.

En els seus projectes inicials s’hi tenia que acollir a tots els òrgans judicials de Barcelona i de L’Hospitalet i en totes les seves instàncies, de forma que hauria d’aglutinar la major concentració d’òrgans judicials de tot Catalunya. En tot cas constitueix una macrorganització que ben segur pot solventar alguna de les disfuncions judicials, quant a comunicacions intrajudicials i celeritat en la cobertura de vacants, però que també pot comportar serioses disfuncions de mobilitat viària, allunyament del centre de la ciutat, col·lapses informàtics, etc... i altres disfuncions pròpies de les macroestructures de gestió pública. Algunes d’aquestes disfuncions serien fàcilment evitables posposant aquest trasllat. Quina pressa hi ha?

No tinc clar que en plena era de les noves tecnologies calgui estar físicament junts en un complex urbanístic de 9 gratacels (edificis A a J) per estar ben comunicats i tampoc veig la necessitat de fer-ho fora de la ciutat de Barcelona o en el seu límit amb la veïna ciutat de L’Hospitalet, per acabar posant els Jutjats de L’Hospitalet en un edifici separat fora del complex pròpiament dit. Poder fora millor cercar d'un a quatre espais més propers al centre de les respectives ciutats on ubicar-hi per separat els quatre ordres jurisdiccionals, perquè llocs (com per exemple l’espai que ocupa la presó Model) n’hi ha, fins i tot per concentrar tots els òrgans jurisdiccionals i no només la meitat com es fa ara, si realment fos necessari.

En aquesta ciutat situada gairebé fora de Barcelona, cada dia s’ha de desplaçar fins al nous macrojutjats més de 10.000 persones (treballadors i funcionaris) a les mateixes hores i al llarg del matí altres tants professionals i ciutadans usuaris d’aquest servei públic. Uns desplaçaments equiparables als de la zona universitària de la UB a la Diagonal, que compte amb uns eixos de comunicació i uns transports públics de primera magnitud, front a les deficiències de la nova "ciutat".

Avui per avui, la Ciutat de la Justícia compte amb el rebuig de l’opinió majoritària dels advocats i procuradors, que en són els principals professionals usuaris, entre d’altres motius pel moment escollit per inaugurar aquesta “ciutat” situada extramurs de la ciutat. Tres anys abans que hi arribi la comunicació per metro (la línia 9), la qual cosa ens aboca a una pèrdua de temps que dubto que es compensi amb una reducció dels temps d’espera en els assenyalaments judicials, que depenen no depenen daquesta concentració, sinó d’una agenda (la del Secretari judicial) de la que n’és competent una altra Administració.

Malhauradament, aquest malestar entre els companys no s’ha traduït en cap mena de pronunciament del nostre Col·legi d’Advocats sense necessitat d’arribar a la protesta dels Jutges d’abandonar la Comissió Mixta, què com bé apunta la Presidenta del TSJC Maria Eugènia Alegret implica un trencament del diàleg que sempre és necessari. Posicionament col·legial que bé hauria pogut exigir públicament, entre altres coses, una millora considerable de la mobilitat viària en transport públic i privat abans de fer efectiu el trasllat judicial.

CULTURA DE MEDIACIÓ

El diari Avui del 14 de gener de 2008 informa que el Departament de Justícia treballa en una reforma legal per ampliar la mediació als conflictes veïnals.

Segons l’expressat mitjà “els conflictes entre membres d’una mateixa comunitat de veïns tindran, aviat, una nova via de resolució amb la reforma de la llei de mediació”. Mediació que segons aquest diari “només s’aplica a menors i família, tret d’alguna experiència en l’àmbit penal”.

En realitat, de mediacions se'n duen a terme en molts àmbits entre particulars i entre empresaris, tot i que al nostre pais encara de forma incipient, doncs qualsevol conflicte pot ser objecte de mediació, sempre que es pugui transigir sobre la matèria controvertida.

La mediació, com a negociació assistida que és, neix de l’autonomia de la voluntat. És un dels mètodes de resolució de conflictes voluntari per a les parts de naturalesa contractual, dels que denominem ADR. No és cap novetat, ni cal que es reguli en totes i cadascuna de les matèries on es vulgui fomentar la mediació, doncs a sensu contrari, podria entendre's que aquells àmbits en que la mediació no estigui regulada, o prevista, no s'hi podria mediar. Amb una llei genèrica que en reguli els seus aspectes bàsics, com la confidencialitat, és suficient. Nogesmenys és cert que calia adaptar la llei catalana de mediació, prevista per mediar en conflictes bilaterals, als conflictes multilaterals.

No obstant, tot i que valoro de forma molt positiva que el Govern aposti per la mediació, entenc que, a més, el que cal és fomentar la cultura de la mediació. I això no es fa aprovant lleis que “estenguin” la mediació a àmbits on ja era possible i existia de facto mediació. Per a fomentar la cultura de la mediació, la negociació i el pacte, considero imprescindible que s’incorpori a les nostres escoles una assignatura obligatoria de negociació (sistemes d’ADR i arbitratge), des de la primària , si veritablement volem introduir a la nostra societat quelcom tan estès en el Common Law, com la vocació envers als sistemes de negociació assistida, per evitar el litigi preservant les relacions interpersonals o empresarials.

I en aquesta tasca, cal que advocats i psicòlegs coadjuvem quant a les polítiques de foment d’aquesta cultura tant en interès corporatiu, per una ampliació i consolidació del respectiu perímetre professional, com per interès social, per a una defensa de la Justícia no imposada sinó pactada, que faciliti una major estabilitat de les relacions interpersonals i de convivència social, alhora que contribueixi a una Justícia més immediata i eficaç.

JUTJATS MERCANTILS

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la queixa dels Jutges Mercantils de Barcelona per l’acumulació d’assumptes, denunciant que l’executiu central té previst crear, només, un o dos nous jutjats mercantils a Barcelona l'any 2008, amb el vist i plau de la Generalitat de Catalunya.

Ara fa tres anys que es varen implantar quatre Jutjats Mercantils a Barcelona. Un any i mig després (al 2006) ja es va haver d’ampliar amb dos jutjats mercantils més. Ara es denuncia el col·lapse de tots sis òrgans judicials. Col·lapse que els advocats hem de patir en l’exercici professional i que els justiciables (empreses i treballadors) han de suportar quan tenen un conflicte i exerceixen el seu dret a la tutela judicial efectiva.

Ara bé, si la manca de previsió en el moment inicial podia entendre’s com una mesura de prudència i d’austeritat en la despesa, quan un any i mig després les previsions queden esquifides, havent d’augmentar en un 50% la dotació inicial, i una altre any i mig després "torna" a passar el mateix, el mínim que cal fer és reconèixer el fracàs inicial, escoltar i consultar als operadors jurídics més directament afectats i canviar les estretes previsions inicials per mesures amb una mínima projecció de futur.

El fet que el govern de l'Estat no rectifiqui l'error inicial, ni faci gaire cas de les queixes dels jutges i continuï infradotant els Jutjats Mercantils, ens dona a entendre que el bon funcionament de la Justícia no és una prioritat pel Govern. I això s’ha de denunciar des de les institucions rectores de la nostra professió, d’una forma no merament descriptiva, sinó reivindicativa.

Cal denunciar qualsevol vulneració del dret constitucional a una Justícia eficaç, amb una crítica constructiva: plantejant solucions. Els advocats hem de ser pal de paller en la defensa de la Justicia. Ens hem d’implicar de forma activa en defensar el dret de defensa, per paliar aquesta i qualsevol altra disfunció judicial.

L’experiència d’aquests tres anys ens hauria de permetre fer una senzilla projecció de futur, i si calgués fer un estudi més acurat de la qüestió per indagar si el problema rau només en el nombre de jutges o també en els mitjans materials o en el nombre i organització de la resta de personal del jutjat. Els advocats tenim la independència i els mitjans per fer-ne un estudi, per exemple, comparant-ho amb altres indrets o amb altres ordres jurisdiccionals, analitzant el tipus d'assumptes que exigeixen una major inversió de temps, ... Només cal que utilitzem els mitjans que tenim a les nostres Institucions per fer-ho i fer-ne públics els resultats i les solucions, exigint públicament dels poder públics la posada en pràctica d'aquestes solucions. Els Jutges en canvi per fer-ho necessiten o un gran voluntarisme més enllà de la seva feina o bé que el propi Estat faci autocrítica.

RELACIÓ LABORAL I TORN D’OFICI

Inspecció de Treball ha fet pública la resposta a una consulta no vinculant sobre l’enquadrament en el règim especial de treballadors autònoms per a l’exercici del torn d’ofici dels advocats vinculats per la relació laboral especial regulada pel RD 1331/06.

A criteri d’Inspecció de Treball la compatibilitat que reconeix l’esmentat RD per exercir la professió d’advocat per compte aliè sota el règim laboral especial i la prestació del servei del torn d’ofici no eximeix a l’advocat de cotitzar alhora al règim general de la seguretat social per aquella relació laboral i al règim especial d’autònoms o a la mutualitat professional per la prestació del torn d’ofici, sempre que es tracti d’una activitat lucrativa realitzada de forma habitual, la qual cosa es presumeix quan els ingressos derivats del torn d’ofici superen el salari mínim interprofessional (7.988,40 €/any pel 2007). Criteri que segons Inspecció de Treball és aplicable a qualsevol altra activitat lucrativa habitual per compte propi que dugui a terme l’advocat que exerceix la professió sota el règim laboral especial. Per tant, la Inspecció de Treball considera que cal una doble cotització als advocats vinculats per la relació laboral especial que presten el servei del torn d’ofici de forma “habitual”.

Aquesta interpretació de la Inspecció de Treball desconeix la realitat social de la nostra professió i pot buidar de contingut la compatibilitat entre l'exercici per compte aliè i la prestació del torn d’ofici que reconeix el mateix RD 1331/06, atès que a la pràctica comporta destinar bona part dels ingressos del torn d’ofici a pagar uns autònoms o una mutualitat, donant lloc a una absurda duplicitat, per a qui ja cotitza pel règim general en exercir l’advocacia vinculat per la relació laboral especial.

Essent doncs il•lògica o absurda, entenc que es tracta d’una interpretació del RD 1331/06 que no es pot sostenir en Dret, per la qual cosa els col•legis i les restants institucions rectores de la nostra professió haurien de vetllar per aclarir la situació. En el desenvolupament reglamentari de l’Estatut de l’Autònom, previst per a finals d’enguany, hauria de quedar ben clara l’aplicació a aquests supòsits de l’obligació de cotitzar només pel topall màxim, aplicable als casos de “pluriempleo”, entre les dues cotitzacions. En el mateix sentit, també caldrà que vetllin per aclarir en quina situació queda la compatibilitat entre el mutualisme per l'exercici del torn d'ofici i la cotització de l'advocat vinculat per relació labortal especial.

MÉS VAL TARD QUE MAI

El passat 16 de febrer de 2007 vaig publicar una “carta al director” de La Vanguardia sota el títol “togues estripades”, que es pot veure clicant aquí. En aquesta breu carta posava de manifest que calia dignificar, renovar i reposar les togues als Jutjats, i dotar les sales de togues de mitjans humans per atendre als col·legiats com cal.

El 25 de maig el Col•legi d’Advocats de Barcelona ens anuncia a la seva web (www.icab.es) que de forma progressiva tindrem noves togues per cobrir la carència de togues als Jutjats.

És d’agrair que ens escoltin, tot i que caldria escoltar de forma habitual l'opinió dels col•legiats, i no només en l’època d’eleccions.

ELECCIONS AL COL·LEGI

El dia 8 de maig s'han convocat eleccions per a renovar la meitat dels membres de la Junta de Govern de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Eleccions que se celebraran el proper dia 28 de juny de 2007, de 9 a 21 hores.

Avui hem presentat una candidatura, dins de la qual em presento com a secretari de la Junta, junt amb els companys i companyes Carme Adell, Rafaela Bernabé, Jordi Calsamiglia, Joan Carrera, Carlos González Oliver, David Jurado, Emma Mondragón, Sílvia Requena, Joan Rafael Rabasco i Joan Vila.

Des de la candidatura volem animar a tots els companys i companyes a participar a les eleccions del nostre col•legi, així com a participar en les activitats professionals, lúdiques i institucionals del Col•legi. Cal que tots donem la nostra opinió sobre la reforma estautaria, sobre la dignificació de l'advocacia, i sobre el desenvolupament normatiu dels importants canvis que ha viscut la nostra professió des de fa més d'un any cap aquí: llei d'accés, RD de relació laboral especial i llei de societats professionals, entre d'altres.

Ens presentem per aconseguir un Col•legi que ens defensi davant de les administracions, per recuperar la força i el dinamisme institucional, i per tal que el Col•legi ens doni serveis útils i eficients. Perquè volem un Col•legi que millori els serveis col•legials, publiqui tots els dictàmens d’Honoraris, exigeixi el tipus reduït de l’IVA, impulsi una oficina permanent de la CRAJ al Jutjats i als Mossos, destini un percentatge del pressupost als nostres advocats jubilats, impulsi la formació on line, rebutgi la privatització o funcionarització del Torn d’Ofici, potenciï una borsa de treball activa, doni participació als joves i als despatxos en el desenvolupament de la llei d’accés i a la de relació laboral, creï un servei de cobrament d’impagats com tenen altres col•legis i defensi activament la igualtat de gènere en l’exercici professional.

ADVOCATS I JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA

El diari “Negocio” del 9/5/07 es fa ressò de l’oposició del Degà del Col·legi de Madrid pel tracte discriminatori envers als advocats, en el projecte de Llei de Jurisdicció Voluntària (Butlletí de les Corts Generals de 27/10/06) bàsicament per les funcions assessores que s’atribueix als notaris.

Les queixes de Martí Mingarro, exposades en una compareixença davant del Congrés de Diputats, es fonamenten en que el projecte es contradiu amb les funcions atribuïdes als advocats per la LOPJ i en que ens planteja un problema amb els notaris que no tenim. A més el Degà dels advocats madrilenys afegeix que en aquest projecte de text legal es fa una distinció de tracte entre advocats i procuradors, atès que només ens reconeix intervenció en expedients de jurisdicció voluntària quan se sol•liciti per un ciutadà beneficiari de justícia gratuïta, mentre que la del procurador es pot sol•licitar sense límits.

A les crítiques del degà madrileny, que ha defensat com cal els interessos de la nostra professió en aquesta qüestió, encara caldria afegir-ne d’altres:

És cert que el projecte limita sense justificació la nostra intervenció com a defensors, però també ens la limita com a administradors de l’expedient, doncs el text opta per un sistema de “competències compartides” entre l’òrgan judicial i “altres professionals del dret”, però incomprensiblement concentra els "professionals del dret" en notaris i registradors, per raó de la seva “fe pública i especialització” respectivament, com s'afirma a l’exposició de motius (V).

El legislador no té present que els expedients de jurisdicció voluntària, on no hi ha litigi, no són susceptibles d’arbitratge i que si els advocats som aptes (de fet, els més aptes) per actuar com a àrbitres imparcials i independents, dins la nostra especialitat, perquè no ho hem de ser per a administrar una conciliació, una fitació, un expedient de domini, una consignació, dipòsits en matèria mercantil o alguns expedients en matèria de Dret marítim? Que ens mancaria? Especialització? Imparcialitat? Independència? Poder seria suficient, com passa en matèria arbitral, que la llei es limités a exigir que qui administri l’expedient (advocat o no) sigui i es mantingui imparcial i independent mentre administra l’expedient, atès que a la jurisdicció voluntària no hi ha controvèrsia però si pot haver-hi conflicte d’interessos.

De la mateixa forma que els advocats podem assessorar de forma simultànea a les dues parts en un conveni de separació, perquè no hi ha litigi, hem d'assessorar i fins i tot hem de poder administrar aquells expedients que el legislador consideri adient desjudicialitzar.

SOCIETATS PROFESSIONALS

El 16.3.07 es va publicar al BOE (núm. 65) la Llei 2/07 de Societats Professionals, que entrarà en vigor als tres mesos d’aquesta data de publicació al BOE.

Amb aquest nou text legal es suavitza el rigor del Real Decret 1331/06 (de rang reglamentari), que regula la relació laboral especial dels advocats, atès que en admetre qualsevol forma societària, podem entendre que es matitza el requisit de ser soci formal d’un despatx als efectes d’estar exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquell Real Decret, per la qual cosa, en principi, seria suficient amb tenir una petita participació en la facturació del despatx per a ésser considerat “soci”.

La nova Llei exigeix que el contracte de societat professional es formalitzi en escriptura pública i disposa que la Societat s’ha d’inscriure al Registre Mercantil. Inscripció, que tindrà efectes constitutius, i en la que ha de constar, al menys, de denominació social, domicili, data i notari de constitució, objecte social, socis i administradors.

L’art. 8 de la Llei preveu també la seva inscripció en un Registre de Societats Professionals depenent del respectiu col•legi professional “a los efectos de su incorporación en el mismo”, però preveu que “el Registrador Mercantil comunicará de oficio al Registro de Sociedades Profesionales la práctica de las inscripciones” amb la finalitat de poder recollir aquelles dades al registre del col•legi.

Caldrà tenir cura amb aquesta duplicitat registral. Apart del risc de competència deslleial i evasió d’obligacions deontològiques, cas d’inscriure’s només al Registre Mercantil, la duplicitat registral tan sols es justifica si el del Col•legi és un reflex literal de la informació que consta al Mercantil, per facilitar l’exercici de les competències que aquell té sobre els seus col•legiats. Per això, i atesa la suficiència de la informació que cal inscriure al Registre Mercantil, seria convenient que el registre col•legial no dupliqui la feina dels col·legiats ni dels propis col•legis, i funcioni amb un cert automatisme envers al Mercantil, per tal d’evitar l’excessiva i innecessària burocràcia i l'innecessari cost de la duplicitat de registres, que acabaria repercutint sobre els col•legiats.

RELACIÓ LABORAL ESPECIAL

L’Associació Catalana d’Advocats (www.iurisadvocats.com), ha organitzat el 16.3.07 una jornada de PIMES despatxos d’advocats per tractar sobre “La relació laboral especial dels advocats”.

El Real Decret 1331/06 (BOE núm. 276, de 18.11.06) regula les relacions assalariades entre advocats, quan un advocat té com a empleat a un altre advocat. Es tracta de relacions entre l'advocat (col•legiat en exercici) i un despatx d’advocats, sempre que l’empleador sigui també advocat o societat professional integrada per advocats, la qual cosa exclou els supòsits en que l'empleador sigui una empresa que no es dediqui a l’exercici de l’advocacia. Relacions que són plenament compatibles, pel que fa a l’advocat assalariat, amb la prestació del torn d’ofici o activitats docents o similars i, prèvia autorització per escrit de l'empleador, també són compatibles amb el manteniment d’una cartera pròpia de clients de l'advocat assalariat.

Aquesta relació, que està sotmesa als tribunals del Social, no es regeix íntegrament per la regulació comuna de l’Estatut dels Treballadors, sinó per l’esmentat Real Decret. Per aquest motiu els sindicats UGT i CCOO han recorregut el Real Decret, en considerar que vulnera el principi d’igualtat; i en especial perquè consideren que la norma “genera inseguretat jurídica en introduir com a causa d’acomiadament la pèrdua de confiança del titular del despatx”, entre d'altres motius.

Aquest debat és de rellevant interès, perquè la regulació presenta molts dubtes interpretatius i buits normatius. Per exemple, el Real Decret exigeix l’aprovació d’un conveni col•lectiu específic pels advocats, sense que sigui d’aplicació el conveni d’oficines i despatxos o d'altres, sinó que en principi mentre no hi hagi conveni específic s'hauria d’aplicar el salari mínim interprofessional (7.988,40 €/any, pel 2007) i la categoria genèrica d'advocat sense graus.

Per tot això, resulta convenient que des dels col•legis d’advocats s’impulsin els debats i negociacions oportunes, en termes d’igualtat entre els sectors interessats, per tal d’afrontar el compliment d’aquest normativa amb la seguretat jurídica necessària, tot preservant la competitivitat dels despatxos d’advocats catalans. En cas contrari es poden consolidar situacions injustes per a uns i arriscades per als altres, que condueixin a un clima d'excessiva conflictivitat social quan s’afronti el conveni col•lectiu específic.