UNA DECISIÓ MASSA ARBITRÀRIA

La Comissió de Justícia del Congrés de Diputats ha aprovat una esmena al projecte de Reforma del Registre Civil amb la qual l’ordre dels cognoms d’un nadó en defecte d’acord entre els progenitors el decidirà la persona encarregada de cada Registre “atenent al interès superior del menor”.

Sens dubte es millora el projecte de llei del Govern de l'Estat que pretenia seguir l'ordre alfabètic en els casos de desacord entre els progenitors, la qual cosa ens duria a una absurda tendència a reduir, fins a la seva extinció, bona part dels nostres cognoms.

Aplaudeixo la intenció de respectar el principi d’igualtat en matèria de filiació i evitar la prevalença de l’home sobre la dona o a l’inversa, però per defugir d’aquesta desigualtat de gènere no cal caure en l’arbitrarietat ni fomentar desavinences entre la parella.

Arribats al Registre civil, avui encara hi ha força casos que ni tan sols s'ha decidit el nom del fill, com he tingut ocasió de presenciar amb motiu de la inscripció del naixement dels meus tres fills, hi ha pares que acaben triant el nom de la persona que està al càrrec del Registre. Quin espectacle depara en casos similars, pel que fa a l’ordre dels cognoms? La manca d’un criteri objectiu subsidiari fomentarà la controvèrsia? I en qualsevol cas, quin és aquest interès superior del nounat pel que fa a l’ordre dels seus cognoms? I el pitjor de tot, cada Registre podrà seguir un criteri diferent i a la seva vegada el podrà variar d’un dia a l’altre, sense cap criteri objectiu?

Afortunadament no es preveu un tràmit d’al•legacions dels progenitors, que podria donar lloc a un espectacle absolutament kafkià amb un pseudoprocés entre els progenitors donant motius inèdits sobre la millor condició del seu cognom. Ara bé, en realitat aquesta mateixa manca de motivació dels progenitors, fa que la decisió prengui un caire mancat de fonament, i per això proper a l’arbitrarietat.

Altres països que han volgut defugir la desigualtat de gènere, com Alemanya, han optat per establir un criteri tan aleatori com ho és un sorteig ad hoc, amb la qual cosa no només es defuig el conflicte en establir un criteri objectiu, sinó que també s’evita l’arbitrarietat i deixar al funcionari amb la papereta de decidir aquesta qüestió d’una forma tant absurda com el suposat “interès del nounat”.

MENYS DIVORCIS?

Diversos diaris han destacat, fins i tot en portada, la disminució del nombre de divorcis en els darrers anys, la qual cosa s’atribueix a la crisi econòmica. Quan es llegeix la noticia, el jurista s’adona que la dada és certa però la conclusió no ho és, al menys en els percentatges que s’afirma: La reducció en un 30 % dels processos matrimonials s’atribueix, com gairebé tot avui, a la conjuntural crisi econòmica d’aquests darrers anys de la primera dècada del segle XXI.

És cert que s’han reduït el nombre de processos derivats d'una crisi matrimonial (separacions, divorcis i nul•litats), però qualsevol periodista hauria d’analitzar abans d’informar en els mitjans de comunicació, si hi ha algun canvi legislatiu recent que pugui influir en aquella “freda” dada estadística. I és que en aquest cas, precisament, des que l’any 2005 es va suprimir el requisit de la separació per poder accedir al divorci, la major part dels processos matrimonials són directament de divorci, sense passar abans per una separació, la qual cosa gairebé duplicava el nombre de processos matrimonials.

De fet, avui, el procediment de separació es redueix als qui ja sigui per conviccions religioses o bé per creure possible la reconciliació, no sol•liciten directament el divorci, cosa que abans del 2005 era legalment impossible.

Sens dubte en la reducció del nombre de processos de crisi matrimonial poden haver influït diversos factors, però el més rellevant és la dita modificació legislativa. En qualsevol cas, sigui com sigui benvinguda qualsevol reducció dels litigis, perquè malauradament la tendència, també als jutjats de família, és precisament a un constant increment del nombre d’expedients als Jutjats, que no és proporcional a l’increment del nombre de Jutges ni a la qualitat en el criteris de selecció de l’abusada figura dels jutges substituts.