La Vanguardia del 6/7/08 es fa ressò de l’homenatge pòstum al difunt company Carlos Obregón, que va ser en el seu dia objecte una sanció deontologica per part del Col•legi d’Advocats de Barcelona.
Molts podrem recordar les repetides intervencions en assemblees col•legials, que feia en defensa de llur memòria, la seva viuda. La també companya Adela Vázquez. Al marge de les justificacions de l’acte, aplaudeixo la iniciativa de fer un homenatge a qui fou sancionat i expulsat del Col•legi per uns fets que avui difícilment donarien peu a cap sanció. No només pel desgreuge que això representa, sinó sobretot pel punt i final que implica d’una rèmora històrica que assemblea rera assemblea es repetia, per uns fets que tot i pertànyer al passat eren sempre massa presents, i que recollint el consens necessari tenien una solució adequada. Aunar en aquest acte el consens de diverses juntes i sobre tot dels qui en el seu dia varen imposar aquella sanció, llavors tipificada, era convenient i és meritori.
No és suficient la gestió del dia a dia, sinó que calen decisions i actuacions, poder difícils de tirar endavant, però valentes com aquest homenatge. Nogensmenys cercar el consens dintre dels sectors que integren el col•legi és una tasca poder difícil, però cada dia més necessària, perquè només així s’escriuen pàgines transcendents en la memòria col•lectiva de la nostra Corporació i perquè només així podrem aconseguir una sòlida defensa dels nostres interessos professionals.
