MENYS DIVORCIS?

Diversos diaris han destacat, fins i tot en portada, la disminució del nombre de divorcis en els darrers anys, la qual cosa s’atribueix a la crisi econòmica. Quan es llegeix la noticia, el jurista s’adona que la dada és certa però la conclusió no ho és, al menys en els percentatges que s’afirma: La reducció en un 30 % dels processos matrimonials s’atribueix, com gairebé tot avui, a la conjuntural crisi econòmica d’aquests darrers anys de la primera dècada del segle XXI.

És cert que s’han reduït el nombre de processos derivats d'una crisi matrimonial (separacions, divorcis i nul•litats), però qualsevol periodista hauria d’analitzar abans d’informar en els mitjans de comunicació, si hi ha algun canvi legislatiu recent que pugui influir en aquella “freda” dada estadística. I és que en aquest cas, precisament, des que l’any 2005 es va suprimir el requisit de la separació per poder accedir al divorci, la major part dels processos matrimonials són directament de divorci, sense passar abans per una separació, la qual cosa gairebé duplicava el nombre de processos matrimonials.

De fet, avui, el procediment de separació es redueix als qui ja sigui per conviccions religioses o bé per creure possible la reconciliació, no sol•liciten directament el divorci, cosa que abans del 2005 era legalment impossible.

Sens dubte en la reducció del nombre de processos de crisi matrimonial poden haver influït diversos factors, però el més rellevant és la dita modificació legislativa. En qualsevol cas, sigui com sigui benvinguda qualsevol reducció dels litigis, perquè malauradament la tendència, també als jutjats de família, és precisament a un constant increment del nombre d’expedients als Jutjats, que no és proporcional a l’increment del nombre de Jutges ni a la qualitat en el criteris de selecció de l’abusada figura dels jutges substituts.