El 26 de setembre se celebra a Saragossa el IX Congreso de la Abogacía Española, per al qual el Consejo no ha tingut res millor a “posar sobre la taula” que les dues ponències que s’hi plantegen amb els suggestius, originals i concrets títols de: “Libertad y seguridad, aspectos básicos del Estado de Derecho” d’una banda, i de l’altra “La defensa y la Abogacía”. Dos fantàstics “calaixos de sastre” per parlar de tot sense mullar-se en res.I jo em pregunto ¿És això el que realment necessita l’advocacia? ¿No hi ha qüestions concretes sobre les que un congrés d’advocats pot aportar idees i opinions interessants? ¿No ens preocupen temes professionals concrets? ¿No hi ha importants canvis en la forma d’exercir l’advocacia? ¿No interessa saber quina opinió tenim tots els advocats, que vulguem opinar, al respecte?
No se’m escapa que si aquestes línies fossin dialèctiques, hom podria replicar que dintre del tercer subapartat de la segona ponència s’hi preveu en forma de “brainstorming” una formulació sincopada de part dels més rellevants debats sobre la situació actual de la nostra professió. Ara bé, la forma "in extremis" amb que es planteja dona a entendre que aquests temes s’han inclòs sense gaire ganes de donar-los el protagonisme que es mereixen, i sense veritable interès a desenvolupar-los i debatre'ls. Aquesta subponència aglutina qüestions de gran interès per separat, però amb un nexe molt fluix entre si, massa genèric, tal i com ho indica el seu propi títol: “... la situación en España”.
I el problema rau, precisament, que hauria de ser sobre aquesta “situació a Espanya”, en cada moment i context històric, sobre el que hauria de tractar qualsevol congrés estatal i professional d’advocats, deixant de banda els temes pleonàstics o cortines de fum, que més aviat em recorden a estratègies per distraure l’atenció i evadir els debats que, en tractar el que realment preocupa als advocats, podrien esdevenir apassionats, acalorats i fins i tot interessants o trascendents.
