La reiterada defensa dels drets humans que es fa en tots els congressos organitzats pel Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) no s’adiu amb l’absència dels mínims valors democràtics als seus òrgans rectors .Imaginem un col•lectiu amb tres grups, un de 20.000 persones i altres dos de 10 persones i en comptes d’establir un sistema d’una persona un vot es fes l’argúcia dialèctica d’establir un vot per cada grup. El resultat seria que els integrants del grup de 20.000 persones tindria menys “dret de vot”. Dit d’una altra forma: per cada vot dels integrants del primer grup, els segons emetrien de facto 2.000 vots, infringint el bàsic dret d’igualtat. Així és com funciona el CGAE. Òrgan associatiu que, cal recordar, és d’adscripció voluntària, i no pas obligatòria.
En efecte, al Consejo, el Col•legi de Barcelona té un vot, el mateix que els col•legis d’Eltx o d’Utiel. En canvi, pel que fa al seu finançament els de Barcelona i Madrid hi aportem la major part del pressupost, amb xifres mil•lionàries, en atenció al nombre de col•legiats.
Cal predicar amb l’exemple i cal que es respectin els valors democràtics a les nostres institucions, perquè del contrari de tant exigir que els demés respectin els dret humans, poder donarem la sensació de presumir d’allò que anem mancats.
Des de Barcelona hem d’urgir als òrgans rectors del Consejo l’establiment de mecanismes de ponderació del valor del vot en termes similars als que existeixen pel finançament. Cal fer-ho amb convicció democràtica i des de la unitat d’acció de tots els col•legiats de Barcelona. Si per això cal abandonar un temps el CGAE, en aquest cas, el fi justifica els mitjans.
Ara és un bon moment per plantejar aquesta reivindicació. Tenim poc a perdre-hi, a quatre anys vista del proper Congrés que tindrà lloc a Càdis el 2012, bicentenari de "la Pepa".
