El diari Avui del 14 de gener de 2008 informa que el Departament de Justícia treballa en una reforma legal per ampliar la mediació als conflictes veïnals.Segons l’expressat mitjà “els conflictes entre membres d’una mateixa comunitat de veïns tindran, aviat, una nova via de resolució amb la reforma de la llei de mediació”. Mediació que segons aquest diari “només s’aplica a menors i família, tret d’alguna experiència en l’àmbit penal”.
En realitat, de mediacions se'n duen a terme en molts àmbits entre particulars i entre empresaris, tot i que al nostre pais encara de forma incipient, doncs qualsevol conflicte pot ser objecte de mediació, sempre que es pugui transigir sobre la matèria controvertida.
La mediació, com a negociació assistida que és, neix de l’autonomia de la voluntat. És un dels mètodes de resolució de conflictes voluntari per a les parts de naturalesa contractual, dels que denominem ADR. No és cap novetat, ni cal que es reguli en totes i cadascuna de les matèries on es vulgui fomentar la mediació, doncs a sensu contrari, podria entendre's que aquells àmbits en que la mediació no estigui regulada, o prevista, no s'hi podria mediar. Amb una llei genèrica que en reguli els seus aspectes bàsics, com la confidencialitat, és suficient. Nogesmenys és cert que calia adaptar la llei catalana de mediació, prevista per mediar en conflictes bilaterals, als conflictes multilaterals.
No obstant, tot i que valoro de forma molt positiva que el Govern aposti per la mediació, entenc que, a més, el que cal és fomentar la cultura de la mediació. I això no es fa aprovant lleis que “estenguin” la mediació a àmbits on ja era possible i existia de facto mediació. Per a fomentar la cultura de la mediació, la negociació i el pacte, considero imprescindible que s’incorpori a les nostres escoles una assignatura obligatoria de negociació (sistemes d’ADR i arbitratge), des de la primària , si veritablement volem introduir a la nostra societat quelcom tan estès en el Common Law, com la vocació envers als sistemes de negociació assistida, per evitar el litigi preservant les relacions interpersonals o empresarials.
I en aquesta tasca, cal que advocats i psicòlegs coadjuvem quant a les polítiques de foment d’aquesta cultura tant en interès corporatiu, per una ampliació i consolidació del respectiu perímetre professional, com per interès social, per a una defensa de la Justícia no imposada sinó pactada, que faciliti una major estabilitat de les relacions interpersonals i de convivència social, alhora que contribueixi a una Justícia més immediata i eficaç.
