La major part dels mitjans s’han fet ressò de l’alarmant volum de resolucions judicials que esperen poder ser executades, sobre tot en l’àmbit penal. Gairebé tots els periodistes en comentar la “noticia” posen l’accent en el deficient funcionament de l’Administració de Justícia, i en la manca de mitjans materials (començant per una adequada informatització d’expedients, arxius i comunicacions) i mitjans personals.Ara bé, aquest problema malauradament no és cap noticia ni un tòpic, sinó un mal endèmic i, a més, el concret problema de les execucions té un abast diferent de la sola manca de mitjans i exigeix, per tant, una solució específica i, al meu entendre, més senzilla.
Per una banda, caldria d’una vegada per totes atorgar als secretaris judicials més potestats, si no totes, en matèria d’execucions o compliment forçós de resolucions judicials i arbitrals. Com a mínim d’aquelles que no convingui desjudicialitzar. La funció jurisdiccional s’esgota amb la declaració del dret. La seva imposició coactiva requereix la vigilància de l’Estat, però no és veritable iuris dicere, per la qual cosa no exigeix que la vigilància sigui a càrrec del Jutge.
Per altra banda, i aprofundint en el mateix, caldria estudiar la viabilitat de desjudicialitzar algunes execucions, prèvia modificació de l’art. 117.3 de la Constitució. Precisament ara que se’n volen modificar d'altres aspectes menys transcendents. En aquest sentit, l'execució d'algunes resolucions pot efectuar-se per funcionaris públics, com succeeix a França amb l’huissier. Aquesta intervenció de l’Administració podria donar lloc a uns aranzels, quin import fos recuperable amb les costes de l’execució, per evitar incrementar la despesa a l’Estat en funció del nombre d’incompliments de sentències i laudes arbitrals. Fins i tot és provable que en tramitar-se amb major celeritat i amb un cost repercutible a l'executat, hi haurien més compliments voluntaris i per tant menys execucions forçoses.
En definitiva, es tracta de deslliurar als jutges d’una càrrega de feina innecessària, que resulta feixuga, com ho és la vigilància i direcció de tota l’activitat derivada dels processos d’execució deixant en mans dels secretaris només les que no es puguin desjudicialitzar i la resta en mans de l’Administració, a través d'un funcionari, de configuració similar als Notaris. En aquest sentit, entenc que l'Administració pot tenir potestats sobre totes les execucions menys les de les resolucions mero declaratives o constitutives (que tan sols requereixin un manament al corresponent registre) i de les resolucions amb condemnes privatives de llibertat o les que afecten a l’estat civil de les persones, que al meu entendre aconsellen un control directe des de l’òrgan que les ha dictat, la qual cosa es pot dur a terme pel secretari judicial del Jutjat competent.
