La Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona sotmet a informació pública uns estatuts de nova redacció fins el 31 de juliol.
Segons la memòria que l’acompanya, el “nou” text consisteix en una adequació a la legislació vigent. I em pregunto si només ens cal una adequació a la legalitat vigent d’uns estatuts aprovats fa més d’un quart de segle.
Adequar-se a la legalitat vigent és una cosa, convenient. Fer uns nous estatuts i debatre unes estructures, uns òrgans, uns serveis i unes normes professionals i de funcionament d'un col·legi concebut fa més de 25 anys n’és una altra, també convenient. Es faci el que es faci cal transparència en tot procés estatutari i cal saber d’antuvi si estem davant d’una mera adequació a la legalitat, amb un breu debat de caire merament tècnic o bé si estem davant d’uns nous estatuts per debatre cap a on ha d’anar el col·legi i l’advocacia del segle XXI. En el primer cas, és millor fer una simple reforma parcial i només en el segon, és justifica un nou text estatutari.
Fer uns nous estatuts, per a mi, vol dir que la Junta o l’Assemblea es qüestioni coses com si cal introduir en els òrgans de govern elements de representativitat de les diferents especialitats, si cal regular el vot telemàtic per internet, si és convenient ampliar algun/s mandats a cinc o sis anys per poder realitzar els projectes de govern i/o si cal limitar-los a un sol mandat, si cal una elecció directa pels col·legiats d’òrgans de fiscalització de la Junta, si és millor una renovació total o parcial de la Junta, si cal promoure la integració de tots els col·legis catalans en un de sol, si és adient cercar fórmules que fomentin la participació en la vida col·legial dels qui en unes eleccions obtinguin un elevat suport electoral per fomentar la cohesió de tot el col·lectiu professional; per no esmentar aspectes com la pròpia existència d’un Col·legi obligatori tal com està concebut avui, o les dimensions i els serveis prestat pel mateix col·legi, o fins i tot la recerca de fórmules de finançament alternatives que permetin la reducció o la supressió de les quotes col·legials, o la relació i/o la permanència al CICAC i al CGAE als que destinem més e la meitat del nostre pressupost.
Si només es vol adequar els estatuts a les lleis és preferible que es faci una reforma parcial dels estatuts vigents com tantes altres s’han fet, perquè en cas contrari s’està usurpant del debat estatutari, entre d’altres, qüestions com les abans apuntades, perquè a curt termini no fora oportú obrir un nou procés estatutari. Cal que l’advocacia de Barcelona donem exemple fent gala dels molts bons juristes que tenim a la Corporació i fent gala també d’una reforma estatutària ajustada al que es vol fer: ja sigui una mera adequació a la legalitat o un debat obert sobre el futur dels nostres òrgans rectors i de la nostra professió.
