9/11/08

INTERÈS GENERAL O INTERÈS DEL GOVERN

El fiscal general de l’Estat ha demanat a l’Audiència Nacional que paralitzi l’obertura de fosses ordenada pel Jutge Baltasar Garzón, en la instrucció que segueix per investigar sobre les victimes del franquisme.

La fiscalia de l’Audiència Nacional, defensant una tesi impulsada per l’executiu central, considera que la denominada "llei de la memòria història" té prou recursos per si mateixa, de forma que la Justícia no té competències sobre uns fets prescrits arran de l’amnistia de 1977. Tesi que no comparteixo, com no la comparteix el Comitè de Drets Humans de l’ONU, partidari d’abolir les lleis de punt final. Si la fiscalia persegueix l’interès general, ¿On és aquí l’interès general? ¿Quin interès públic pot haver que no es faci justícia amb les víctimes del franquisme?

No m’agraden els “jutges estrella”, perquè no entenc els personalismes ni considero que la Justícia s’hagi de convertir en un espectacle mediàtic més, però la fiscalia, que depèn del Govern central, no hauria de fer política, sinó limitar-se al compliment de les funcions encomanades al seu Estatut. Mentre no es respecti escrupulosament la independència del Poder Judicial, cal fer un esforç d’imaginació per separar l’executiu i el judicial tant com sigui possible.

Poder no sigui un moment oportú per a aquestes exhumacions, però l’oportunitat és política i no justícia. I si la llei és injusta poder haurem de canviar-la, doncs ben segur que mai seria un moment oportú pels familiars d’un presumpte delinqüent per a jutjar-lo.

I si només es tracta d’un tema d’estricta competència jurisdiccional, perque el Jutge competent no és el Jutge Garzón sinó un altre, poder caldria que la fiscalia digués ben aviat qui considera competent perquè pugui continuar amb la instrucció, doncs els familiars de les víctimes del franquisme segur que els serà ben igual quin jutge ordeni les exhumacions.

La Justícia del segle XXI no pot mostrar-se tan allunyada dels ciutadans i escudar-se en hipèrboles formalistes o en argúcies polítiques, que no garanteixen el dret de defensa ni els Drets Fonamentals, sinó que constitueixen trabes a la tutela judicial efectiva. I si cal canviar les lleis perquè els ciutadans puguin fer efectiu un dret tan essencial com el de poder exhumar el cadàver d'un familiar "desaparegut", poder, de pas, també caldria modificar la llei perquè la fiscalia no tingués tanta dependència orgànica de l'excutiu central.