Tots els mitjans s’han fet ressò de l’espectacle donat pels partits polítics en el repartiment de cadires del Consejo General del Poder Judicial.El Consejo, que des del punt de vista teòric encarna un dels poders de l’Estat, és l’òrgan d’autogovern dels Jutges i per tant de la Jurisdicció. No sé si al segle XXI cal mantenir una fèrria divisió d’uns clàssics poders més teòrics que fàctics, però és necessari mantenir les formes en l’àmbit judicial, atès que del seu compliment en depenen les garanties processals i l’absència de situacions d’indefensió.
Fora bo replantejar-se la forma d'elecció d’aquest òrgan d’autogovern dels jutges, democratitzant-la a nivell estrictament professional i mitjançant formes de democràcia directe. En qualsevol cas considero necessari allunyar la seva composició de la politització actual, que la fa dependre directament tant de la dinàmica dels partits polítics majoritaris, com de l’executiu i el legislatiu centrals. No se m'escapa que això exigiria una reforma de la Constitució, però al nostre país són cada dia més els motius que n’avalen la necessitat d’una reforma i de la seva adequació a la realitat social actual.
De la mateixa manera que els Jutges d’Instància elegeixen al seu Jutge-Degà per elecció directe d’entre els mateixos jutges, no veig perquè hem de mantenir un òrgan d’autogovern que mitjançant una democràcia indirecta en fa dependre la seva composició d’un intercanvi d’interessos entre els partits polítics. Intervanvi que sovint condueix a bloquejar-ne la seva renovació. Per tot això hom es pregunta: Què impedeix que el Consejo es renovi mitjançant elecció directa dels mateixos jutges? La seva pluralitat no pot garantir-se amb una composició proporcional de les llistes de jutges més votades? La incorporació d’altres juristes de prestigi no es pot garantir incorporant-hi, per exemple, als representants democràticament escollits pels advocats?
